dimecres, 16 de maig de 2012

Espardenya d'escalibada amb anxoves

Sóc graciós, divertit; sóc genial
i tothom s'enfada molt amb mi.
Sóc un nervi que no para en tot el dia
i no deixa d'empipar.

Quan es tracta de lligar, deixeu-me fer a mi:
siguin tres o siguin quatre, l'energia no s'acaba.


 

 
Escolta, maca! Escolta, maca,
a mi no m'agrada el pebrot!
Quina trompa! Mira quina trompa!
Trompa, trompa!
Tothom sap que sóc en Shin-chan.


 

 
Pànic, pànic, pànic, pànic:
em veuen i se'n van.
Ei, que jo sóc un nen genial!
Si véns amb mi et divertiràs.

 
Aquest és el meu primer cop, en el repte de l'Enfogona't, que pel que és veu aquest més va de còmics!


El repte em va semblar curiós, li vaig comentar al meu home, i em va donar la idea! no se si val, però jo he fet un plat que de ben segur que en Shin Chan, el personatge del meu còmic odiaria!  ja que l'ingredient principal es el pebrot!!!

La recepta, doncs l'espardenya d'escalivada amb anxoves! Ens encanta a casa, bé, al meu home i a mi... ja que a l'Arnau (4 anys), com a en Shin Chan, tampoc no li agrada el pebrot!


 INGREDIENTS:
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • 1 albergínia
  • pa de pagès
  • 1 o 2 tomàquets madurs
  • 1 llauna anxoves en conserva
  • formatge per gratinar (nosaltres usem una mescla de formatges: emmental, gouda, cheddar, curat)
  • oli i sal 

PREPARACIÓ:

El que ens ocupa més temps, es escalivar els pebrots i l'albergínia al forn. Jo els poso a la safata un cop nets, i amb l'escalfor de dalt i de baix del forn a 250º deixo coure-ho uns 15 minuts de cada costat. La veritat es que ho faig a ull, quan veig que comença a cremar-se la pell, li dono la volta.
Bé un cop cuits, ho deixem refredar tot tapant-ho amb un altre plat, o paper sulfuritzat, així la pròpia escalfor, ajudara a acabar-se de coure, i de que ens sigui més fàcil després pelar-ho.
Retirem doncs, la pell cremada, les llavors, i ho tallem a tires, que disposarem en un tupper, o plat, ho salarem i tirarem un raig d'oli d'oliva.
Tot això ho podem fer el dia abans... jo de fet, ho congelo, i en faig més quantitat, així sempre tens un plat a punt, o et serveix de guarnició per una carn...

Bé doncs, anem a muntar el plat:

Torrem el pa, el suquem amb tomàquet, i disposem a sobre el pebrot i l'alberginia posant una làmina de cada una al costat de l'altra en esbiaix. A sobre, i col·locarem les anxoves, en la direcció oposada, per fer el plat més bonic a la vista...


I finalment a nosaltres ens agrada posar-hi formatge i gratinar-ho al forn.
Bon profit!

5 comentaris:

  1. Uf! Boníssim Gemma! Aquesta torradeta soluciona un sopar qualsevol dia de la setmana, o un aperitiu de festa perquè no hi falta de res! A l'Arnau, potser com el Shin Chan, potser els acabarà agradant el pebrot amb aquesta delícia... moltíssimes gràcies per participar! A finals de mes penjarem totes les vostres receptes al bloc! I hi haurà guanyador/a que entrevistarem a la ràdio, ja us avisarem! Petonet

    ResponElimina
  2. mmm, em xifla l'escalivada. Jo la faig embolicada amb paper de plata i un raig d'oli a dintre i al forn, però clar, aleshores no se'm crema cap pell... potser la teva manera és millor. Em van dir també de fer-ho amb el foc directe dels fogons, però encara no ho he provat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo del paper de plata m'ho avien dit, no ho he provat perquè llavors no estic segura de quan de temps tinc que deixar-los al forn perquè estiguin ben cuits, com que no els veig... però ho provaré. Merci!

      Elimina
    2. Tota la raó, jo obro el forn, els toco una mica amb una cullera de fusta i quan veig que són tous els trec, però aleshores, no sé si ben bé és una escalivada, perquè no se'm crema la pell. L'última vegada hi vaig estar 45min-1h, així que com a mínim econòmicament i de temps és millor la teva opció! jejeje

      Elimina
  3. Oi tant que s'hi val! Moltes gràcies per participar-hi, Gemma! La recepta fa una cara boníssima i m'ha recordat la meva àvia, que sempre deia jo, a aquestes torrades, els hi dic espardenyes! Un petonet, guapa

    ResponElimina

♥ Tot i que no sempre tinc temps, i en ocasions no puc contestar els missatges, m'encanta que em visitis i sobretot que em deixis un comentari! això em demostra que el bloc es viu!
Gràcies per passar per aquí, i per les teves opinions... entre tots aprenem. I aquesta es una de les finalitats del meu bloc, aprendre i donar a conèixer.
Petonets! i torna aviat!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...