dissabte, 29 de desembre de 2012

Bones Festes! Galetes de Nadal!!!

 Molt Bones Festes!!!
 
Si, ja se que ja ha passat Nadal, St. Esteve... i que les felicitacions arriben una mica tard... però encara queden moltes coses per celebrar, el fi d'any, els Reis (el meu home fa anyets el dia de Reis), l'any que iniciarem, que desitjo que ens dugui molta salut, alegria, feina, "dinerets" (perquè no dir-ho), i nous projectes a tots els nivells...
  
 
En fi, jo us en mostro un ja... aquest Nadal m'han fet un altre encàrrec de galetetes... tenia que tenir motius Nadalencs, com no?!
Vaig pensar en fer unes galetetes en forma dels cristalls de la neu... però amb un toc daurat, per donar-hi una mica de majestuositat, i fer-los més festius, d'acord amb aquesta època de l'any!

 
En una capça? no, volia que les galetes es veiessin, i vaig pensar amb un d'aquells pots de vidre amb tanca, tant d'abans i tant d'ara, i tant bonics a l'hora.

 
I res, tot adornat amb un bon llaç, i una etiqueteta de les meves, i aquí ho teniu... desitjo que us agradi!  I que tots els vostres somnis es facin realitat en l'any en que entrem...
 
 
Per cert! faig encàrrecs personalitzats de galetes decorades! si us animeu a fer un regal molt especial ja ho sabeu!!!

divendres, 21 de desembre de 2012

Un follet de sucre...

Tot va començar un dia, en que ve el meu germanet i em demana un brownie amb alguna cosa especial, per algú molt especial per a ell... i començo a pensar...
Que podia fer? la petició era un brownie de xocolata amb nous, i que d'alguna manera, amb aquest es podes donar un missatge a la Laura (la persona especial de la que us parlo...)
En fi, i si fem alguna cosa relacionada amb el fred, amb l'hivern, amb la màgia dels regals... Un follet???
I si, jo que ja fa temps que vull intentar fer figuretes de fondant, doncs ja em veieu fent un follet...
De fet, n'estic força orgullosa... potser les orelles, un xic desproporcionades...
Però, i qui ho sap? algú ha vist mai un follet?
Doncs res, us presento al meu i aquest regal especial...
 
Aquí en teniu un pas a pas...

Com podeu anar observant, començo modelant un tros de fondant de color blanc, el tenyeixo dels colors que utilitzaré i començo a donar forma...
Per enganxar una peça amb l'altra, m'ajudo d'un pinzell amb llet concentrada (molt poca quantitat).
I per donar consistència al cos, poso un escuradents a l'interior perquè no es deformi...
  I un cop vestit... ben tapadet... vaig enroscar amb un trosset de la bufanda el missatge que hauria de dur el brownie... un full on posava que el regal per l'aniversari de la Laura, era un viatge a Andorra per dos! je, je...
 
 En fi, que per molts anys Laura!!! petonets de la famili!!! i aquí teniu com va quedar tot plegat...

  Estoy enlazando esta entrada a la fiesta de enlaces del blog Personalización de Blogs

diumenge, 9 de desembre de 2012

Cigrons amb llagostins

Una de les meves series preferides... La Riera de TV3. Una serie curta (dura uns 20 minuts), que em permet desconnectar una estona... que transcórrer en un restaurant la major part del temps, i sobretot a la cuina i es que ha mi, m'agraden molt els fogons!

 
En fi, que des de que la miro, ho trobareu una tonteria, però quan dino un dia de cada dia, sense que sigui festa, ni res... un dia com un altre... doncs ara bec el vi amb copa... com si estigues al restaurant...

Sí, fa riure no? però no us passa que per no embrutar tant, per les presses, sembla que les copes o la vaixella bona... solament les tenim que posar els dies de festa, o quan tenim convidats...

Jo fins ara era així... però d'un dia per l'altre, vaig dir-me; i per què? No vaig de restaurant cada dia, no tinc mil luxes a la meva vida, però perquè no em munto els dinars a casa com si estigues en un restaurant, i així gaudeixo de l'àpat una mica més... (perquè veure el vi en copa, fa que sembla que sigui més bo, no?!!!)

Doncs, si, i així ho vaig fer... les estovalles i tovallons de roba, ja no... això si que hem donaria feina...
Però la copa, que no falti, i de tant en tant, la vaixella bona, i la coberteria bona tampoc!
 
En fi, després de tot el rotllo, us presento el menú d'avui! una cassola de cigrons amb llagostins, extreta del llibre de La Riera!

 
INGREDIENTS per unes 4-5 persones
  • 600gr de cigrons
  • 12-15 llagostins
  • 1 ceba
  • 4 tomaquets madurs
Per fer la picada
  • 2 grans d'all
  • 30gr d'ametlles torrades
  • uns brins de safrà
  • julivert, sal pebre oli i sal.
PREPARACIÓ:
  1. En el meu cas, pel que fa als cigrons, van ser congelats del mercadona... Que els bulls uns 5 minuts i estan boníssims per fer qualsevol plat... però si seguim l'opció més correcta, i la del llibre, farem: Posarem en remull els cigrons en aigua tèbia, unes 12hores abans de coure'ls. Els escorrem, netegem i els posem al foc en una olla amb aigua bullent. Procurant no interrompre l'ebullició, els deixaríem a foc viu unes 2 hores tapats.
  2. En una cassola al foc amb oli, sofregim la ceba tallada fina, i quan es comenci a daurar, afegim els tomàquets, ratllats. Deixem coure uns 10 minuts.
  3. Afegim un got del suc de la cocció dels cigrons.
  4. Afegim una picada feta amb el morter, amb les ametlles torrades i pelades, els grans d'all pelats, sal, safrà i una mica de julivert.
  5. Afegim els cigrons prèviament bullits, ho salpebrem i posem també els llagostins que haurem passat abans un moment per la paella.
  6. Ho deixarem coure tot junt uns 5 minuts més i llestos!
  7. A menjar de restaurant!


dilluns, 26 de novembre de 2012

A proposit del curs digital...

 
 
Ja sóc una "ratoncita" més! Bé, de fet, ja fa molt més que un més que en sóc... I direu que diu aquesta ara??? una ratoncita més???

M' explico... gràcies a la Montse de Entre Núvols de cotó, vaig descobrir un bloc anomenat el Osito con zapatos nuevos on la Mariola, fa un curs online de disseny gràfic.
A mi, m'ha enamorat!  llàstima que pel temps, i la feina no mi vaig poder dedicar tot el que jo volia... Però en fi... Que ja està fet, i he començat a aprendre a dissenyar les meves pròpies etiquetes... Enganxines, invitacions...
I direu perquè?
 
Doncs perquè sempre he sigut una enamorada del disseny... De petita sempre m'encantava l'assignatura de plàstica... crear amb les mans, pintar, dissenyar... Sempre m'ha agrada't, i aquest curs, en el fons, et permet tornar una mica a la infància, en aquelles classes de plàstica on fèiem volar la imaginació...

Com ja us deia, el curs m'ha encantat... es fàcil i còmode de seguir, la professora (Mariola) t'estimula la creativitat... t'explica com utilitzar un programa que a primer cop d'ull no sembla gens fàcil de funcionar... Et dona trucs... exemples... i sempre pots estar en contacte amb ella perquè tens un grup en facebook on la comunicació es plena en tot moment... tant amb ella com amb la resta del grup, en el meu cas, amb totes les "ratoncites".
En fi, en una de les activitats que vam fer, vam elaborar etiquetes, banderoles, banderetes d'aquelles que s'enganxen a les brotxetes...I finalment una etiqueta per les botelles... Per una festa, i jo, vaig aprofitar per fer unes etiquetes per la festa de l' anyet del bloc! Tranquils, encara queda temps... Però així ja vaig practicant...
I res, que ja no m'enrotllo més, i ús ensenyo el que vaig fer... Tot i que sempre pot millorar-se no està mal no?








I dibuixar!!! en el meu grup vam tocar el tema de Halloween, ja que ens trobarem al novembre... i mireu quin castell vaig fer...!!! a partir de dues línies, i amb l'ordenador... imaginació al poder i taxaaaaannnn!!!!


 
 
 
Gracies Mariola!

dijous, 15 de novembre de 2012

Wok de Noodles amb llagostins i salsa de soja

Ufffff ! quin munt de dies sense publicar res no? I no serà perquè no tingui receptes ja elaborades... Sino per falta de temps...
I avui la proposta es una d'aquestes que ja fa temps que tinc.
 
Últimament això de menjar amb bastonets... m'ha fet gràcia, els noodles... el sushi... tot plegat m'encanta... I mira que en menjo poc, perquè al meu home no li va tant, i fer-ho per mi sola, doncs algun dia sí, però sovint no...
 
En fi, que la proposta d'avui són noodles. Aparentment, uns espaguetis de tota la vida... Però a la pràctica, són uns fideus xinesos amb una composició de nutrients una mica diferent. També coneguts com a fideus instantanis. Una ració d'aquests es alta en carbohidrats pero baixa en fibres, vitamines y en minerals.
 
Buscant buscant informació, he trobat una web directo al paladar on en parlen, i ens expliquen una mica els diferents tipus que hi ha. Cliqueu a sobre si voleu... jo us deixo amb la recepta que espero que us agradi!
 
 
INGREDIENTS per 2 persones.
  • 250 gr de noodles
  • 2 porros
  • 16 cues de llagostins
  • salsa de soja
  • oli de girassol
  • pebre i sal

PREPARACIÓ:
  1. En primer lloc netegem el porros, en retirem la part verda, i un cop nets els tallem longitudinalment de manera que us quedaran a tires.
  2. Calentem 3 cullerades d'oli de girassol en una wok, i saltegem els porros uns 4 minuts.
  3. Afegim les cues dels llagostins i els deixem coure uns 2 minuts més.
  4. Entre tant, courem els noodles seguint les instruccions del fabricant. En el meu cas, ho vaig fer amb aigua i sal, com si fos pasta normal, però en ocasions recomanen fer-ho amb caldo...
  5. Un cop llestos, els retirem, escorrem, i els saltegem en la wok junt amb els porros i els llagostins. I afegirem 2 o 3 cullerades de salsa de soja.
  6. Deixarem 2 minuts més a foc viu i llestos! Bon profit!
 
Recepta extreta de la revista Lecturas, especial cocina

dijous, 1 de novembre de 2012

Panellets!!!

A casa, des de que jo tinc us de raó, cada any a finals d'Octubre s'han fet panellets... recordo quan era molt més petita, i encara vivien els meus avis... que era tot un procés això dels panellets...
 
A casa tenim terra, no molta, però la justa per tenir uns quants ametllers, i tenir les pròpies ametlles per fer els nostres propis panellets.
 
En fi, primer començava tot amb la recol·lecta... un cap de setmana anàvem tots plegats al tros (així es com li dèiem nosaltres), i prenent el dinar tant els pares, com els avis com els meus germans passàvem el dia fent caure les ametlles dels arbres amb unes canyes llarguíssimes, recordo que posàvem unes lones a sota els arbres, perquè així fos més fàcil recollir les ametlles que queien, i després les posàvem totes en sacs. A mi i els meus germans, sempre ens tocava buscar les que queien fora de la lona... i he de dir que no m'agradava gents! però en fi... al cap d'uns dies, ja podíem gaudir...
Una tarda de dissabte normalment, l'avi, preparava un taulell de fusta que tenia, on hi posava una eina per trencar totes les ametlles de manera més ràpida... i seguidament l'àvia les bullia, les pelava i les esteníem en safates totes ben separades per tal de posar-les a prendre el sol... un cop ben eixutes, ja començava un altre pas, on nosaltres ja participàvem més activament...
 
El molinet... recordo que era de color vermell, i enganxat en un taulell, hi posàvem les ametlles ja pelades, i eixutes, i les trituràvem fins obtenir la pols per fer els panellets. Ens encantava fer rodar la manovella i triturar les ametlles, i de tant en tant cruspir-ne algunes...
I un cop llesta, ja podíem fer la massa dels panellets.
Pocs dies abans de Tot Sants, l'avia feia la massa, i després de deixar-la reposar, ens recordo a tots al menjador fent boles de panellets... el més curiós es que al poble, (encara no se si ho fan), enlloc de coure'ls a casa, els dúiem al forn del poble, els deixaves, te'ls coïen, i els anaves a buscar a l'hora pactada... veure el forn de pa, com els treien amb la pala de dins el forn, la olor... mmmmm!!! Quins records...
Actualment això ja no ho fem... els avis ja no hi són, els temps que hi dedicàvem ja no el tenim... però la il·lusió de la castanyada, el record de tot plegat, i la recepta encara perdura... i tot i que ara ho compro tot en una tenda, i ja no veus tot el procés de la matèria prima... els panellets els fem iguals!
Aquí ús deixo la recepta de l'àvia Maria, espero que ús agradi!
 

INGREDIENTS per la massa:
  • 1 kg d'ametlla
  • 700 gr. de sucre
  • el suc de mitja llimona
  • 1 cullerada sopera d'anís.
  • 3 rovells d'ou
  • 1 moniato mitjà
  • galeta rodona
INGREDIENTS per la decoració:
  • pinyons
  • coco
  • ametlles pelades
  • codonyat
  • ou
 
PREPARACIÓ:
  1. Realment es ben fàcil... posem a bullir el moniato, i quan el tinguem llest, el pelem, el triturem amb la forquilla i el deixem refredar.
  2. En un bol gran mesclem les ametlles triturades, el sucre, els rovells, l'anís, i el suc de la llimona. Remenem i afegim el moniato, i continuem mesclant (jo ho faig amb les mans...) tot plegat queda més casolà... fins a tenir una massa homogènia que no s'enganxa al bol.
  3. La deixem reposar coberta amb un drap de cuina i en un lloc fresc, unes 2-3 hores mínim... si passa la nit, no passa res.
  4. I finalment comencem a fer els panellets... anem fent boles amb les mans de la mida d'una nou més o menys... i...
 
Si els volem d'ametlla... posem a sobre la bola, una ametlla pressionant amb el dit.

Si els volem de coco...  agafem una part de la massa que tenim feta, i la mesclem amb el coco ratllat, l'amassem bé, i un cop n'haguem fet boles, les arrebossem del coco sobrant...
 
 
Si els volem de pinyons... en un plat batem un ou, i hi avoquem la bossa de pinyons. Ho mesclem bé, i ho deixem reposar uns 5 minuts. Després agafem les boles que haurem fet de la massa i les arrebossem de la preparació, pressionant molt bé, per tal de que els pinyons es quedin ben enganxats a la massa.
 
 
Si els volem de codonyat... finalment agafem una bola gran de la massa, i l'aplanem amb un corró com si féssim galetes... tallem un tall fi de codonyat, i el posem al centre, i l'emboliquem com si fos un regal... per tal d'obtenir com un rectangle molt llarg de massa amb interior de codonyat. Després el tallo amb un ganivet a daus.
 
 
Jo poso tots els panellets a sobre una oblea molt fineta que venen, perquè no es cremin del cul durant la cocció...
 
I Aquesta, punt important en l'elaboració, suposo que dependrà una mica de cada forn... en el meu, poso la safata al segon esglaó començant per baix, i tenint el forn encès dalt i baix a 200º ho deixo coure uns 8 minuts. Després apago la part de dalt, i ho deixo 4 minuts més. Retirem, i veurem que si els toquem s'ens trencarien als dits, però els deixem refredar, i obtindrem uns panellets durs de fora, però tendres per dins.
 
En fi, desitjo que ús agradin i que hagueu passat una molt bona castanyada!!!
 

 

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Galetes de Halloween

Ja fa dies que les vaig fer... i a les meves nebodes els van encantar... Halloween cada dia està més de moda... però realment que significa aquesta festivitat? tot i que jo sóc més de panellets, que demà veureu... m'ha fet gràcia fer una mica d'història... i rebuscant, rebuscant... aquí la teniu...

Les galetes, massa i glassa són les de sempre... i a arrel d'això, puc dir que potser ara en provaré alguna de diferent que ja veureu.. tot just demà començo el curs amb "Mensaje en una galleta" en un curs digital per fer galetes decorades... el motiu: Nadal...
Esperant aprendre molt! ús deixo amb les de Halloween... i la seva història... demà Panellets...

Tot fent història...

Els símbols de Halloween són fàcils d'identificar: les bruixes, els fantasmes, les carabasses, les fogueres i l'expressió "truco o trato"(“travesura o llaminadura”), amb la qual aquesta nit els nens amenacen als seus veïns perquè els donin llaminadures.
Però darrere d'aquesta celebració hi ha tota una història...  Halloween també es coneix pel nom de "All Hallow Even", és a dir, vespra del dia de Tots els Sants. No obstant això, aquest nom suposadament cristià oculta orígens que estan molt lluny de ser sants. De fet, els entesos diuen que aquesta festa es remunta a un temps molt anterior al cristianisme: l'era en la qual els antics celtes habitaven Gran Bretanya i Irlanda. Aquests utilitzaven un calendari lunar i dividien l'any en dues estacions: els mesos foscos d'hivern i els mesos clars d'estiu. En la nit de lluna plena més propera a l'1 de novembre celebraven la festa de "Samhain", terme que significa “Final de l'Estiu”.
Aquesta festivitat, que assenyalava el començament de l'any nou cèltic, tenia lloc al final de l'estiu, una vegada recol·lectada la collita i quan els ramats i les rajades ja havien estat recollits de les pastures i es trobaven en els tancats. Els celtes creien que, com els dies es feien més curts, era necessari reavivar al Sol amb una sèrie de ritus i sacrificis. Com a símbol de la desaparició de l'any vell, s'apagaven tots els focs i, per inaugurar l'any nou, s'encenien fogueres sagrades de les quals tots els membres de la comunitat prenien brases per tornar a prendre el foc de les seves llars i a la vegada també es creia que als mals esperits s'espantaven amb aquelles fogueres.

Segons la creença popular, a la festa de "Samhain" s'obria el vel que separava el món humà del sobrenatural, i els esperits, bons i dolents, vagaven per la Terra. Com es pensava que les ànimes dels morts tornaven a les seves cases, les famílies treien menjar i beguda per als seus visitants fantasmes amb l'esperança d'apaivagar-los i protegir-se del mal. De manera que quan avui dia els nens disfressats de fantasmes o bruixes van de casa a casa en Halloween amenaçant amb una entremaliadura si no se'ls dóna una llaminadura, estan perpetuant inconscientment els antics ritus de la festa de Samhain. Jean Markale diu el següent en el seu llibre Halloween, "histoire et traditions" (Halloween: història i tradicions): “En rebre alguna cosa a les seves mans, els nens estableixen, en un plànol simbòlic incomprensible per a ells, un intercanvi fraternal entre el món visible i l'invisible.

 
 
Curiositats...

Com la gent creia que havien desaparegut les barreres entre el món físic i el sobrenatural, pensava que els éssers humans podien passar amb facilitat al món dels esperits. De manera que Samhain era una ocasió summament propicia per desentranyar els secrets del futur. Atès que les pomes i les avellanes es consideraven fruits d'arbres sagrats, s'utilitzaven per endevinar informació relativa al matrimoni, la malaltia i la mort. Per exemple, en una tina d'aigua col·locaven una sèrie de pomes identificades amb una marca. El jove o la jove que n'agafava una valent-se solament de la boca podia, suposadament, identificar al seu futur cònjuge. Aquesta pràctica subsisteix avui dia en el joc de Halloween consistent a tractar d'atrapar amb les dents unes pomes que suren en aigua.

Altres característiques de la festa de Samhain eren la borratxera, la diversió estrepitosa i la pèrdua d'inhibicions. “Els valors tradicionals, si no es descartaven, s'invertien —diu Markale—. El que estava prohibit es permetia, i el permès es prohibia.” Halloween encara reflecteix aquest esperit en l'actualitat, la qual cosa sens dubte explica bastant ben la seva creixent popularitat. Segons "The Encyclopedia of Religion", aquesta festa és avui dia “una ocasió en la qual els adults també poden creuar els límits culturals i alliberar-se de la seva identitat permetent-se una nit de frivolitat sense inhibicions. Així que la característica fonamental de la festa cèltica, la d'una nit a l'any d'evasió de les realitats i expectatives normals, ha perdurat fins al segle XX”.
Bona castanyada!!!

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Brownie de Halloween de The Hummingbird Bakery...

Whole kitchen en su Propuesta Dulce para el mes de Octubre nos invita a preparar un clásico estadounidense Brownies
 

Ja fa temps que vaig fer un brownie i hem va encantar. I per això el repte de whole Kitchen, le fet encantada! però sorpresa! en aquest cas, l'esperit de Halloween ha posseït els meus brownies!  unes aranyes han aparegut i s'han apodera't d'ells!

 
I que consti que jo sóc més de castanyada que de halloween... però mira, m'han sortit uns brownies posseits per l'ambient que últimament abunda tant!!! i es que en totes les botigues, mostradors, centres comercials... en tots, més que castanyeres, el que trobem són fantasmes, bruixetes... i suposo que a casa també han arribat.
De totes maneres, avui, tinc ja preparada la massa pels panellets! molts panellets! que veureu molt aviat!
 
Comencem...


INGREDIENTS:
                                    Recepta de The Hummingbird Bakery 

  • 200 g de chocolate negro picado
  • 175 g de mantequilla a temperatura ambiente
  • 325 g de azúcar blanquilla
  • 130 g de harina
  • 3 huevos
  • 100 gr de nous trossejades


PREPARACIÓ: 
  1. Escalfem el forn a 170ºC.
  2. Col·loquem la xocolata i la mantega en un bol refractari i el fonem al bany maría.
  3. Afegim el sucre i mesclem fins que estigui ben incorporat.
  4. Afegim la farina i mesclem bé. Incorporem els ous, i continuem mesclant, fins que la preparació estigui espessa i homogènea.
  5. Afegim els fruits secs que volguem, en el meu cas nous.
  6. Repartim la barreja en un motlle preparat i el posem al forn durant 30-35 minuts, o fins que la superfície s'esquerdi una mica però encara estigui tova per dins.

Bé, i finament, les aranyes i la teranyina...


Si, estàn fetes de lacassitos i glassa real i una mica d'imaginació... ús deixo la recepta de la glassa per fer memòria...

La GLASSA REAL... 
  • 250 gr de sucre glass
  • 1 clara d'ou
  • unes gotetes de l'essència desitjada (vainilla, llimona...)
  • unes gotes de suc de llimona (2-3)
  • colorants diversos... (jo els he utilitzat en gel)

PREPARACIÓ:
  1. En un bol posem la clara, i la batem una mica, veurem que és torna espumosa, però no a punt de neu ni molt menys!
  2. Acte seguit i anem afegint cullerades de sucre, i tornem a batre, quan la mescla sigui homogènia (tindrà aspecte de cola blanca) afegim tot el sucre restant i no parem de batre, fins que s'hagi mesclat del tot. L'aspecte? de pasta de dents, si n'agafem una cullerada no ens caurà de la cullera!
  3. Aquesta serà la textura per fer el delineat.


divendres, 19 d’octubre de 2012

COQ AU VIN, un repte de Whole Kitchen.

Whole kitchen en su Propuesta Salada para el mes de octubre nos invita a preparar un clásico francés "Coq au Vin”

No l'havia provat mai aquesta recepta... això del Whole kitchen al final m'agradarà molt!!! ja que em fa experimenta, i provar receptes noves que fins ara m'han donat molt bon resultat... sempre es bonic aprendre...
 
Ahir a més, va ser un dia especial! des de fa mooooolllltttt de temps, bé, des de la baixa maternal i un xic més que em vaig demanar d'excedència per la cura del meu fill...

Que no anava a treballar, i ahir va ser el primer dia!!! superat!!!!
I mira, el dinar, ha estat tot un homenatge... exquisit!
 
D'on prové?

El *Coq a *Vin com ja indica el nom, és d'origen francès, i en la seva elaboració tradicionalment s'usava el gall o oca, arribant a trigar fins a un dia i mitjà en la seva elaboració mentre ho marinaven i el cuinaven, actualment aquests temps són molt més curts i en tan sols en unes hores tens el plat fet.

Al segle XX moltes de les famílies de les àrees rurals de França tenien a moltes gallines pels seus ous i carn, un gall per a la reproducció, i quan aquest es feia gran i ja no podia seguir complint amb les seves funcions, el cuinaven i com la carn de gall vell és dura i fibrosa, recorrien a aquesta manera de preparació, ja que el vi ajudava a suavitzar-la i fer-la més comestible. Per això en aquells temps aquesta recepta era considerada menjar de camp o de gent humil, perquè els més acomodats sempre podien accedir a una carn millor.

Actualment el plat hauria de cridar-se "*Poule *au *Vin" perquè ja gairebé ningú usa un gall sinó un pollastre per preparar-ho però així i tot ha conservat el seu nom.

Hi ha diverses llegendes entorn d'aquest plat, una d'elles explica que Napoleó en un dels seus molts viatges va parar en una posada i que el cuiner a causa de l'escassetat que hi havia per la guerra, solament tenia un gall vell i un vi barat per cuinar-li alguna cosa. Desesperat, va posar a cuinar el gall en el vi amb tots els vegetals que va trobar. Per a sorpresa de tots, va resultar deliciós. Tan exquisit va ser que es va convertir en un plat tradicional de la cuina francesa. Ara, aquesta llegenda és gairebé anul·lada pel fet que s'han trobat escrits de la recepta molt abans de l'era napoleònica.

El que sí és cert és que la recepta té més de 400 anys, i es va fer molt popular a principis dels 1900 quan es va començar a utilitzar la carn de pollastre substituint a la del gall i vins de millor qualitat en comptes del barat que va transformar la recepta d'un plat originat en l'escassetat i la necessitat de no malgastar menjar en un plat de fina cuina francesa.

Una de la premisses actuals per a la seva elaboració és que es cuina amb un vi de qualitat, ja que aquest és el que li donarà el toc de distinció a aquest exquisit plat.

 


INGREDIENTS per 6 persones. 

  • 500gr de cebes petites o escalunyes
  • 2 cebes
  • 2 branques d'api
  • 2 pastanagues
  • 6 talls de bacó
  • 3 cull. d'oli d'oliva suau
  • 2 grans d'all
  • 50 gr. de farina + 1 cda més.
  • 6 cuixes de pollastre
  • 5 cdas. de mantega
  • 400 ml. de vi negre amb cos
  • 500 ml. de brou de pollastre
  • 300 gr. de xampinyons variats
  • sal i pebre


PREPARACIÓ:

 
  1. Portem l'aigua a ebullició. Posem les cebes petites o les escalunyes en un bol i les cobrim amb l'aigua bullint. I les mantenim 5 minuts. Les escorrem i deixem refredar bé. (2)
  2. A continuació ja les podrem netejar i pelar.
  3. Tallem les altres cebes i l'api a trossos petits.
  4. Tallem les pastanagues a rodanxes gruixudes i el bacó a trossos de la mida d'un mos.
  5. Mentre escalfem en una cassola baixa i ampla a foc mitjà 1 cullerada d'oli. I afegirem a L'interior els ingredients que hem acabat de preparar.
  6. Els deixem coure a foc baix, fins que estiguin tendres, i seguidament pugem el foc, i els coem fins daurar-los.
  7. Piquem l'all ben petit i l'afegim.
  8. Un cop cuit, ho posarem tot a un bol i reservem.
  9. Mesclem 50 g de farina amb una mica de sal i pebre en una bossa de plàstic amb auto-tancament. I introduïm el pollastre, tanquem i mesclem per impregnar bé el pollastre.
  10. Posarem en una cassola una cullerada de mantega i l'oli restant, i sofregirem el pollastre uns 10 minuts fins tenir-lo ben daurat. (2)
  11. El pollastre ha de tenir espai suficient per fregir-se, si omplim la cassola, es courà. Si cal el coem en 2 tandes.
  12. Un cop daurat i retirat tot el pollastre, aboquem el vi i deixem que bulli 5 minuts, o fins que es redueixi en una quarta part. (3)
  13. Ara, tornarem a introduir el pollastre, les verdures i els sucs de cocció a la cassola i abocarem el brou (no importa si no cobreix tot el pollastre). (4) 
  14. Tapem parcialment i mantenim a foc lent 50 minuts.
  15. Quan el pollastre estigui tendre, el traiem juntament amb les verdures amb una cullera col·labora i reservarem en un bol gran.
  16. Barrejarem 1 cullerada de farina i 1 de mantega fins a obtenir una pasta fina en un plat, i la incorporarem a la salsa. Deixarem coent a foc lent, sense deixar de remenar, 5 minuts, o fins que estigui brillant i una mica espessa.
  17. Per acabar, fregirem els xampinyons, que haurem netejat i tallat en 4 parts.
  18. Escalfem la mantega restant en una paella. Quan escumegi, els incorporem. Sofregim 2-3 minuts a foc viu, fins que estiguin daurats i tendres
  19. Salpebrem.
  20. Tornem a introduir el pollastre i les verdures a la cassola, remeneu amb cura, afegim els xampinyons i llest per servir.




 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...