Macarons

En fi, el projecte es bo...

Ja fa temps que els veig a les botigues, revistes... i mai n'he provat cap. però fa uns quants dies, buscant entre els meus blogs preferits, en el de Alma (per ser exactes) del blog Objetivo:Cupcake Perfecto ella en feia!!  i s'hem va encendre la llumeta!! i aquí estic, en plena operació de MACARONS. En fi, seran; si tot surt bé, uns MINI-MACARONS... ja que per començar, no he omplert del tot el motlle, i ara ja estic veient que quedaran molt petits!!!

Continuant als blogs que m'inspiren, aquest n'és un. I tinc que dir, que la recepta l'he extret d'allí, tot i que amb alguna variació. En primer lloc, jo he reduït totes les dosis a la meitat. No estic convençuda de que el resultat sigui fantàstic, i per no gastar tant de material, en faig menys quantitat... i després, com que no tinc sabor de frambuesa, però si de vainilla, ho he fet així:

 

• 100gr de sucre glass
• 50 gr d'ametlles moltes
• 63 gr de clara d'ou (també la he utilitzat pasteuritzada)
• 20 gr de sucre (normal)
• 1 cullerada de cafè d'aroma de vainilla
• colorant vermell amb gel de SQUIRES KITCHEN (ja el tenia per quan faig galetes decorades...)

PREPARACIÓ:

Batem les clares a punt de neu en un bol i hi afegim el sucre (normal), el colorant, i el sabor. 

Mentres en un altre bol mesclem les ametlles amb el sucre glass (si es possible tamisats).

I finalment incorporem les clares roses a la mescla de les ametlles amb l'ajut de l'espàtula. Sempre el moviment de baix a dalt!

Un cop la mescla feta ho posem a la manega pastissera (jo he utilitzat uns "biberons" plans de silicona, molt fàcils d'utilitzar i d'omplir!! ja posaré foto...

i anem fent els macarons. I si és en motlle, hem d'omplir tota la base, no ho feu com jo, que solament he omplert la petita i per això m'han sortit mini macarons!!!

I ara a esperar com diu l'Alma!!! en el meu cas, pensava que tenien que estar molt secs i vaig esperar 4 hores. Però crec que si la superfície, quan passes el dit, ja no s'enganxa, dons ja estan a punt per posar al forn.

I finalment en aquest últim pas, com que els meus són petits, vaig necessitar 9 minuts i llestos!!! a tº 160-170º dalt i baix!!!
 

I aquí els teniu!!! no m'ha quedat tant malament no? i el gust boníssim!!! i sinó digueu-li al meu petit que no para!!! La unió en aquest cas (el farcit) no mi he esforçat massa, és nocilla!!! si, si, nocilla!! es que ja no tenia més temps, i tenia moltes ganes de veure el mascaró acabat, així que per poder fer la foto i penjar-la he anat a la via ràpida i l'he unit amb nocilla. Tot i que no tots, solament aquests que veieu per la foto, la resta ens els menjarem sense farcit, que ja són molt dolces i per la operació biquini no ens cal més!!! je, je...