Cassola de conill a la canyella


Avui ús presento un plat de la mama! mmmmmm! m'encanta! quan el faig em recorda a aquells diumenges que anem a casa els pares, que ens reunim tots plegats, i dinem amb família, com diu el meu fill, fent una llarga sobretaula... en fi, un ambient familiar i de relax total...
 
A més em recorda a fred, a Sarral que es d'on sóc jo, les temperatures no tenen res a veure amb la calor de Tarragona... i això de poder sortir a mig estiu, a la nit, a donar un tomb i tenir-te que posar la jaqueta... aiiiiii!!! m'encanta... entre tanta calor s'agraeix!
 
I no se perquè, però ja tinc unes ganes bojes de tardor! potser es que ja penso en panellets, bolets, la pluja, la fresca... en fi, disfruteu del plat... i bon cap de setmana!
 
 
 
INGREDIENTS: 
  • 1 kg de conill trossejat
  • 1 ceba grossa
  •  3 tomaquets madurs (uns 300gr)
  • 1 pastanaga
  • 1 pot de pesols (uns 300gr)
  • 3 grans d'all
  • 1 branca de canyella
  • 1/2 got de vi blanc
  • 1/2 got de conyac
  • dàtils
  • oli i sal
 
PREPARACIÓ:
 
  1. Un cop tenim el conill trossejat i net, el salpebrem i el daurem lleument a la cassola amb una mica d'oli.
  2. Un cop hagi perdut el color vermellós, el reservem en un plat.
  3. Entretant, haurem ratllat la ceba, l'all i la tomaca, i haurem tallat la pastanaga a rodantxes.
  4. Al mateix oli, daurem la ceba i l'all i deixem coure la pastanaga. Un cop estigui llest afegim la tomaca, i deixem coure uns dos minuts més a foc viu.
  5. Afegim el vi, i el conyac, i deixem coure fins 1 minut més.
  6. Afegim el conill, remenem, posem la canyella en branca, i ho cobrim tot amb aigua.
  7. Deixem coure uns 20 minuts... i afegim els pèsols i els dàtils. Deixarem uns 5 minuts més o fins que veiem el conill cuit.
  8. Tot i que hi podriem fer una picada, jo ja no li poso, m'encanta el gustet que deix la canyella a tot plegat. Però si que ho acompanyem d'una mica de patata bullida i un bon all i oli!
  9. Apa doncs, bon profit!
 

Comentaris

  1. Uuuf!! Aquest conill té una pinta excel·lent... Quina gana que tinc!! ^^

    ResponElimina
  2. Són tan bons els plats de la mama.... t'ha quedat genial! Petons

    ResponElimina
  3. Quina bona pinta, i això que el conill noem fa ni fred ni calor!!

    ResponElimina
  4. El toc de la canyella déu ser molt especial! mmm ho provaré!

    Per cert, la teva amanida de cigrons (http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/2012/07/amanida-de-cigrons-amb-alvocat-i.html)
    em va salvar d'un dinar ràpid l'altre dia, em van trucar i em van dir: ei! que al final si que venim a dinar, així que havia de fer alguna cosa ràpida. I el resultat, molt bé! Uns cigrons que costen de menjar es van convertir en un plat més divertit i lleuger de menjar! Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, me n'alegro de que ús agradessin!
      A!! que sapigues que l'altre dia pensava en tu i el teu blog. Uns amics ens van dur de senderisme, bé, de mini-senderisme, ja que vam anar a les 7 de la tarda, i amb canalla, era per donar un tomet i auuuu! però va ser molt xulo, i ens vam quedar amb ganes de més... el lloc? l'ermita del Remei, més concretament a el mas Forès a Alcover... en fi, vam sopar allí fins hi tot, i hi avia un riuet per banyar-nos... no se si el lloc surt al teu bloc, sinó, ja en tens un més...
      Bé, petonets i mèrci!

      Elimina
    2. Molt bé!!! Des del bloc animo molt a fer senderisme, i que vol dir això, caminar una estona i gaudir de la natura! Al bloc tinc una excursió pel Montsant que es diu el Pi de la Carbasseta, que està a prop d'Alcover, però serà potser massa pels teus petits. Si us animeu tinc un link (núvol d'etiquetes, en blau) que posa famílies i potser podeu trobar itineraris curts. Van bé per oxigenar i per divertir-se en família! I no cal fer grans travesses per aconseguir-ho. Gràcies

      Elimina
  5. Un conill deliciós. És per a començar a sucar pa i pa i pa....Realment bo.
    Una abraçada i bona Diada,
    Nani

    ResponElimina
  6. Aquests plats de la mama no els hem de deixar perdre!!!!
    El toc de la canyella amb el conill ha de ser sorprenent.
    Jo també tinc ganes de tardor.
    petonets

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

♥ Tot i que no sempre tinc temps, i en ocasions no puc contestar els missatges, m'encanta que em visitis i sobretot que em deixis un comentari! això em demostra que el bloc es viu!
Gràcies per passar per aquí, i per les teves opinions... entre tots aprenem. I aquesta es una de les finalitats del meu bloc, aprendre i donar a conèixer.
Petonets! i torna aviat!!!

Entrades populars