dimecres, 20 de març de 2013

Un regal pels pares! i felicitats als Joseps!!!


L'any passat, amb el bloc molt Jovenet, feia una crema catalana com es tradició pel dia de Sant Josep. Dia en que a banda de ser el dia del pare, jo a casa tinc que felicitar a dos Josep, el meu pare, i el meu germà! Així doncs! Felicitats família!
Aquest any, la crema catalana la repetirem, no la vaig fer el dia de Sant Josep, però potser al cap de setmana, que ens reunirem per anar a beneir la palma amb els petits, i després dinarem tots plegats...
El año pasado, con el bloque muy jovencito, hacía una crema catalana como es tradición el día de San José. Día en que aparte de ser el día del padre, yo en casa tengo que felicitar a dos José, mi padre, y mi hermano! Así pues! Felicidades familia!

Este año, la crema catalana la repetiremos, no la hice el día de San José, pero quizás el fin de semana, que nos reuniremos para ir a bendecir la palma con los pequeños, y después comeremos todos juntos ...

Però a més de la crema, aquest any volia fer un regal als pares. Així que no m'he trencat molt el cap, i sense pensar-m'ho massa, he fet el que ja també podríem dir que es tradició... o almenys ho era quan era petita... Una corbata!
Tot i que per fer-la una mica més diferent, i tenint en compte que vull que tots l'estrenin ja, doncs aquesta es una corbata comestible.
I us duc el pas a pas  d'un dels models...


Pero además de la crema, este año quería hacer un regalo a los padres. Así que no sin pensarlo mucho, he hecho lo que ya también podríamos decir que es tradición ... o al menos lo era cuando era pequeña ... Una corbata!
Aunque para hacerla un poco más diferente, y teniendo en cuenta que quiero que todos la estrenen ya, pues esta es una corbata comestible.


Y os llevo el paso a paso de uno de los modelos ...



Del pas a pas, caldria dir, que entre color i color; entre el verd, i el blanc, vaig esperar una hora (+/-). Així m'assegurava de que no es mesclessin els colors al pintar la galeta...

La consistència de la glassa, per aquests dos, va ser més fluida que la glassa original.
I aquesta l' obtenim afegint una cullereta d'aigua a la original. TRUC:per saber que es l'adequada, com a truc, veurem que si n'agafem una cullerada i la deixem caure sobre la resta que tenim al got, aquesta tardarà en fondre, uns 10 segons.

Si tarda mes, es que la consistència encara es molt dura, llavors afegim més aigua...
Si tarda menys temps, ens hem passat, i tot i que la podem provar d'utilitzar, potser ens trobarem que al assecar-se queda malament, trencada, o que fa cràters... això es perquè està massa diluïda... Per arreglar-ho, no afegim més sucre, afegim més glassa real, de la primera que hàgim fet, fins arribar a la consistència adequada.

En fi, aneu provant, així es com se'n àpren. No us vull ni dir les vegades que he fet glassa i no m'ha servit...
Del paso a paso, habría que decir, que entre color y color, entre el verde y el blanco, esperé una hora (+ / -). Así me aseguraba de que no se mezclaban los colores al pintar la galleta ...
La consistencia de la glassa, por estos dos, fue más fluida que la glassa original.



Y esta la obtenemos añadiendo una cucharilla de agua en la original. TRUCO: para saber que es la adecuada, como truco, veremos que si cogemos una cucharada y la dejamos caer sobre los demás que tenemos el vaso, ésta, tardará en derretirse, unos 10 segundos.

Si tarda más, es que la consistencia todavía es muy dura, entonces añadimos más agua ...
Si tarda menos tiempo, nos hemos pasado, y aunque la podemos probar de utilizar, quizás nos encontraremos que el secarse queda mal, rota, o que hace cráteres ... esto es porque está demasiado diluida ... Para arreglarlo, no añadimos más azúcar, añadimos más glassa real, de la primera que hayamos hecho, hasta llegar a la consistencia adecuada.
En fin, id probando, así es como se aprende. No os quiero ni decir las veces que he hecho glassa y no me ha servido ...



Com ho faig?

La veritat es que jo,  partint de la glassa real (la primera que obtenim, recepta aquí), faig 2 divisions, en el cas que vulgui dos colors, per exemple.
Poso la quantitat que desitjo en un got, i la tenyeixo, i el mateix amb l'altre color. Mesclo bé, i a partir d'aquí torno a fer dos divisions més.
  • Una, ja la poso en la manega pastissera. Aquesta serà la que tindrà la consistència més dura, i la que utilitzo per fer els detalls més precisos.
  • I de l'altra, del que queda en el got, i que teníem ja tenyida, allí afegeixo l'aigua, per diluir la mostra, per fer-la de consistència més líquida, i per poder utilitzar-la per omplir.


Cómo lo hago?

La verdad es que yo, partiendo de la glassa real (la primera que obtenemos, receta aquí), hago 2 divisiones, en el caso de que quiera dos colores, por ejemplo.
Pongo la cantidad que deseo en un vaso, y la tiño y lo mismo con el otro color. Mezcla bien, y a partir de ahí vuelvo a hacer dos divisiones más.

  • Una, ya la pongo en la manga pastelera. Esta será la que tendrá la consistencia más dura, y la que utilizo para hacer los detalles más precisos.
  • Y por otro, lo que queda en el vaso, y que teníamos ya teñida, allí añado el agua, para diluir la muestra, para hacerla de consistencia más líquida, y para poder utilizarla para llenar.


En fi, que us deixo amb tots els models! Però abans us explico com ha anat el moment de donar el regal...

Donant el regal...

Quan van arribar a casa, el pare em va demanar un cafè, suposo que es va estranyar, sempre que venen trec algun dolç per acompanyar, i ahir res de res... Devia pensar; tot just avui que faig el Sant, i faré el cafè tot sol.
De sobte, l'Arnau, li ha va dur una caixa, una caixa blanca, tancada, delicada, i envoltada d'una cinta blau cel, i d'una etiqueta de la nena del meu bloc.
Suposo que allí ja ha va malpensar...  que podia ser?
La mare i m'ha germana tampoc no en sabien res, i tots miraven sorpresos...
Finalment al obrir-la, ho van veure, la típica corbata, però dolça del tot! els va encantar! i ràpid les van estrenar tots plegats. Tot i que no al coll! se les van cruspir juntament amb el cafè.
A! i tot i que no vaig pensar a fer la foto, també les tenia firmades per darrera amb el nom del bloc!
Desitjo que us agradin!

En fin, que os dejo con todos los modelos! Pero antes os cuento cómo ha ido el momento de dar el regalo ...


Dando el regalo ...
Cuando llegaron a casa, mi padre me pidió un café, supongo que se extrañó, siempre que vienen saco algún dulce para acompañar, y ayer nada de nada ... Debió pensar; justo hoy que hago el Santo, y haré el café solo.
De repente, Arnau, le llevó una caja, una caja blanca, cerrada, delicada, y rodeada de una cinta azul celeste, y de una etiqueta de la niña de mi blog.
Supongo que allí ya ha empezó a pensar mal ... que podía ser?
Mamá y mi hermana tampoco sabían nada, y todos miraban sorprendidos ...
Finalmente al abrirla, lo vieron, la típica corbata, pero dulce del todo! les encantó! y rápido las estrenaron todos juntos. Aunque no en el cuello! se las comieron junto con el café.
A! y aunque no pensé en hacer la foto, también las tenía
firmadas por detrás con el nombre del blog!
Deseo que os gusten



14 comentaris:

  1. Te quedaron divinas y el paso a paso es un lujo!

    Besos.

    ResponElimina
  2. Quina monada! T'han quedat molt maques i a més tenen una pinta boníssima! Un bon detall pels pares i els Joseps, sí senyor! ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Uau! Quines corbates més xules!! i fan molt pel pare, oi?

    ResponElimina
  4. Moníssimes, han quedat molt divertides...!!!

    *Pilar*

    ResponElimina
  5. quines galetes més boniques! petons!

    ResponElimina
  6. M'encanten!! Tan quedat precioses les corbatees! Fantàstic pas a pas! ^^
    Un petonet.

    ResponElimina
  7. Com tot el que fas, una monada!!
    segur que van quedar ben encantats amb aquestes corbates, encara més que amb la crema!
    ptns!!

    ResponElimina
  8. Vinc de la festa d'enllaços, són chulíiissimes! un petó maca!
    Cristina de Puppetilandia

    ResponElimina
  9. Que preciosidad de galletas, me encantan super bonitas! tu blog una delicia me quedo a seguirte

    Besos y feliz semana santa!

    ResponElimina
  10. Tienen que estar deliciosas. Menudas manos tienes!!

    labiziazul.blogspot.com

    ResponElimina
  11. Hola Gemma,
    t'acabo de descobrir, encara no sé molt bé a través de quin camí, però m'encanta tot el què fas, sobretot la varietat de galetes decorades que ens esnenyes!

    Em quedo una miqueta per aquí i ens veurem aviat.

    ResponElimina

♥ Tot i que no sempre tinc temps, i en ocasions no puc contestar els missatges, m'encanta que em visitis i sobretot que em deixis un comentari! això em demostra que el bloc es viu!
Gràcies per passar per aquí, i per les teves opinions... entre tots aprenem. I aquesta es una de les finalitats del meu bloc, aprendre i donar a conèixer.
Petonets! i torna aviat!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...