dimecres, 31 d’octubre de 2012

Galetes de Halloween

Ja fa dies que les vaig fer... i a les meves nebodes els van encantar... Halloween cada dia està més de moda... però realment que significa aquesta festivitat? tot i que jo sóc més de panellets, que demà veureu... m'ha fet gràcia fer una mica d'història... i rebuscant, rebuscant... aquí la teniu...

Les galetes, massa i glassa són les de sempre... i a arrel d'això, puc dir que potser ara en provaré alguna de diferent que ja veureu.. tot just demà començo el curs amb "Mensaje en una galleta" en un curs digital per fer galetes decorades... el motiu: Nadal...
Esperant aprendre molt! ús deixo amb les de Halloween... i la seva història... demà Panellets...

Tot fent història...

Els símbols de Halloween són fàcils d'identificar: les bruixes, els fantasmes, les carabasses, les fogueres i l'expressió "truco o trato"(“travesura o llaminadura”), amb la qual aquesta nit els nens amenacen als seus veïns perquè els donin llaminadures.
Però darrere d'aquesta celebració hi ha tota una història...  Halloween també es coneix pel nom de "All Hallow Even", és a dir, vespra del dia de Tots els Sants. No obstant això, aquest nom suposadament cristià oculta orígens que estan molt lluny de ser sants. De fet, els entesos diuen que aquesta festa es remunta a un temps molt anterior al cristianisme: l'era en la qual els antics celtes habitaven Gran Bretanya i Irlanda. Aquests utilitzaven un calendari lunar i dividien l'any en dues estacions: els mesos foscos d'hivern i els mesos clars d'estiu. En la nit de lluna plena més propera a l'1 de novembre celebraven la festa de "Samhain", terme que significa “Final de l'Estiu”.
Aquesta festivitat, que assenyalava el començament de l'any nou cèltic, tenia lloc al final de l'estiu, una vegada recol·lectada la collita i quan els ramats i les rajades ja havien estat recollits de les pastures i es trobaven en els tancats. Els celtes creien que, com els dies es feien més curts, era necessari reavivar al Sol amb una sèrie de ritus i sacrificis. Com a símbol de la desaparició de l'any vell, s'apagaven tots els focs i, per inaugurar l'any nou, s'encenien fogueres sagrades de les quals tots els membres de la comunitat prenien brases per tornar a prendre el foc de les seves llars i a la vegada també es creia que als mals esperits s'espantaven amb aquelles fogueres.

Segons la creença popular, a la festa de "Samhain" s'obria el vel que separava el món humà del sobrenatural, i els esperits, bons i dolents, vagaven per la Terra. Com es pensava que les ànimes dels morts tornaven a les seves cases, les famílies treien menjar i beguda per als seus visitants fantasmes amb l'esperança d'apaivagar-los i protegir-se del mal. De manera que quan avui dia els nens disfressats de fantasmes o bruixes van de casa a casa en Halloween amenaçant amb una entremaliadura si no se'ls dóna una llaminadura, estan perpetuant inconscientment els antics ritus de la festa de Samhain. Jean Markale diu el següent en el seu llibre Halloween, "histoire et traditions" (Halloween: història i tradicions): “En rebre alguna cosa a les seves mans, els nens estableixen, en un plànol simbòlic incomprensible per a ells, un intercanvi fraternal entre el món visible i l'invisible.

 
 
Curiositats...

Com la gent creia que havien desaparegut les barreres entre el món físic i el sobrenatural, pensava que els éssers humans podien passar amb facilitat al món dels esperits. De manera que Samhain era una ocasió summament propicia per desentranyar els secrets del futur. Atès que les pomes i les avellanes es consideraven fruits d'arbres sagrats, s'utilitzaven per endevinar informació relativa al matrimoni, la malaltia i la mort. Per exemple, en una tina d'aigua col·locaven una sèrie de pomes identificades amb una marca. El jove o la jove que n'agafava una valent-se solament de la boca podia, suposadament, identificar al seu futur cònjuge. Aquesta pràctica subsisteix avui dia en el joc de Halloween consistent a tractar d'atrapar amb les dents unes pomes que suren en aigua.

Altres característiques de la festa de Samhain eren la borratxera, la diversió estrepitosa i la pèrdua d'inhibicions. “Els valors tradicionals, si no es descartaven, s'invertien —diu Markale—. El que estava prohibit es permetia, i el permès es prohibia.” Halloween encara reflecteix aquest esperit en l'actualitat, la qual cosa sens dubte explica bastant ben la seva creixent popularitat. Segons "The Encyclopedia of Religion", aquesta festa és avui dia “una ocasió en la qual els adults també poden creuar els límits culturals i alliberar-se de la seva identitat permetent-se una nit de frivolitat sense inhibicions. Així que la característica fonamental de la festa cèltica, la d'una nit a l'any d'evasió de les realitats i expectatives normals, ha perdurat fins al segle XX”.
Bona castanyada!!!

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Brownie de Halloween de The Hummingbird Bakery...

Whole kitchen en su Propuesta Dulce para el mes de Octubre nos invita a preparar un clásico estadounidense Brownies
 

Ja fa temps que vaig fer un brownie i hem va encantar. I per això el repte de whole Kitchen, le fet encantada! però sorpresa! en aquest cas, l'esperit de Halloween ha posseït els meus brownies!  unes aranyes han aparegut i s'han apodera't d'ells!

 
I que consti que jo sóc més de castanyada que de halloween... però mira, m'han sortit uns brownies posseits per l'ambient que últimament abunda tant!!! i es que en totes les botigues, mostradors, centres comercials... en tots, més que castanyeres, el que trobem són fantasmes, bruixetes... i suposo que a casa també han arribat.
De totes maneres, avui, tinc ja preparada la massa pels panellets! molts panellets! que veureu molt aviat!
 
Comencem...


INGREDIENTS:
                                    Recepta de The Hummingbird Bakery 

  • 200 g de chocolate negro picado
  • 175 g de mantequilla a temperatura ambiente
  • 325 g de azúcar blanquilla
  • 130 g de harina
  • 3 huevos
  • 100 gr de nous trossejades


PREPARACIÓ: 
  1. Escalfem el forn a 170ºC.
  2. Col·loquem la xocolata i la mantega en un bol refractari i el fonem al bany maría.
  3. Afegim el sucre i mesclem fins que estigui ben incorporat.
  4. Afegim la farina i mesclem bé. Incorporem els ous, i continuem mesclant, fins que la preparació estigui espessa i homogènea.
  5. Afegim els fruits secs que volguem, en el meu cas nous.
  6. Repartim la barreja en un motlle preparat i el posem al forn durant 30-35 minuts, o fins que la superfície s'esquerdi una mica però encara estigui tova per dins.

Bé, i finament, les aranyes i la teranyina...


Si, estàn fetes de lacassitos i glassa real i una mica d'imaginació... ús deixo la recepta de la glassa per fer memòria...

La GLASSA REAL... 
  • 250 gr de sucre glass
  • 1 clara d'ou
  • unes gotetes de l'essència desitjada (vainilla, llimona...)
  • unes gotes de suc de llimona (2-3)
  • colorants diversos... (jo els he utilitzat en gel)

PREPARACIÓ:
  1. En un bol posem la clara, i la batem una mica, veurem que és torna espumosa, però no a punt de neu ni molt menys!
  2. Acte seguit i anem afegint cullerades de sucre, i tornem a batre, quan la mescla sigui homogènia (tindrà aspecte de cola blanca) afegim tot el sucre restant i no parem de batre, fins que s'hagi mesclat del tot. L'aspecte? de pasta de dents, si n'agafem una cullerada no ens caurà de la cullera!
  3. Aquesta serà la textura per fer el delineat.


divendres, 19 d’octubre de 2012

COQ AU VIN, un repte de Whole Kitchen.

Whole kitchen en su Propuesta Salada para el mes de octubre nos invita a preparar un clásico francés "Coq au Vin”

No l'havia provat mai aquesta recepta... això del Whole kitchen al final m'agradarà molt!!! ja que em fa experimenta, i provar receptes noves que fins ara m'han donat molt bon resultat... sempre es bonic aprendre...
 
Ahir a més, va ser un dia especial! des de fa mooooolllltttt de temps, bé, des de la baixa maternal i un xic més que em vaig demanar d'excedència per la cura del meu fill...

Que no anava a treballar, i ahir va ser el primer dia!!! superat!!!!
I mira, el dinar, ha estat tot un homenatge... exquisit!
 
D'on prové?

El *Coq a *Vin com ja indica el nom, és d'origen francès, i en la seva elaboració tradicionalment s'usava el gall o oca, arribant a trigar fins a un dia i mitjà en la seva elaboració mentre ho marinaven i el cuinaven, actualment aquests temps són molt més curts i en tan sols en unes hores tens el plat fet.

Al segle XX moltes de les famílies de les àrees rurals de França tenien a moltes gallines pels seus ous i carn, un gall per a la reproducció, i quan aquest es feia gran i ja no podia seguir complint amb les seves funcions, el cuinaven i com la carn de gall vell és dura i fibrosa, recorrien a aquesta manera de preparació, ja que el vi ajudava a suavitzar-la i fer-la més comestible. Per això en aquells temps aquesta recepta era considerada menjar de camp o de gent humil, perquè els més acomodats sempre podien accedir a una carn millor.

Actualment el plat hauria de cridar-se "*Poule *au *Vin" perquè ja gairebé ningú usa un gall sinó un pollastre per preparar-ho però així i tot ha conservat el seu nom.

Hi ha diverses llegendes entorn d'aquest plat, una d'elles explica que Napoleó en un dels seus molts viatges va parar en una posada i que el cuiner a causa de l'escassetat que hi havia per la guerra, solament tenia un gall vell i un vi barat per cuinar-li alguna cosa. Desesperat, va posar a cuinar el gall en el vi amb tots els vegetals que va trobar. Per a sorpresa de tots, va resultar deliciós. Tan exquisit va ser que es va convertir en un plat tradicional de la cuina francesa. Ara, aquesta llegenda és gairebé anul·lada pel fet que s'han trobat escrits de la recepta molt abans de l'era napoleònica.

El que sí és cert és que la recepta té més de 400 anys, i es va fer molt popular a principis dels 1900 quan es va començar a utilitzar la carn de pollastre substituint a la del gall i vins de millor qualitat en comptes del barat que va transformar la recepta d'un plat originat en l'escassetat i la necessitat de no malgastar menjar en un plat de fina cuina francesa.

Una de la premisses actuals per a la seva elaboració és que es cuina amb un vi de qualitat, ja que aquest és el que li donarà el toc de distinció a aquest exquisit plat.

 


INGREDIENTS per 6 persones. 

  • 500gr de cebes petites o escalunyes
  • 2 cebes
  • 2 branques d'api
  • 2 pastanagues
  • 6 talls de bacó
  • 3 cull. d'oli d'oliva suau
  • 2 grans d'all
  • 50 gr. de farina + 1 cda més.
  • 6 cuixes de pollastre
  • 5 cdas. de mantega
  • 400 ml. de vi negre amb cos
  • 500 ml. de brou de pollastre
  • 300 gr. de xampinyons variats
  • sal i pebre


PREPARACIÓ:

 
  1. Portem l'aigua a ebullició. Posem les cebes petites o les escalunyes en un bol i les cobrim amb l'aigua bullint. I les mantenim 5 minuts. Les escorrem i deixem refredar bé. (2)
  2. A continuació ja les podrem netejar i pelar.
  3. Tallem les altres cebes i l'api a trossos petits.
  4. Tallem les pastanagues a rodanxes gruixudes i el bacó a trossos de la mida d'un mos.
  5. Mentre escalfem en una cassola baixa i ampla a foc mitjà 1 cullerada d'oli. I afegirem a L'interior els ingredients que hem acabat de preparar.
  6. Els deixem coure a foc baix, fins que estiguin tendres, i seguidament pugem el foc, i els coem fins daurar-los.
  7. Piquem l'all ben petit i l'afegim.
  8. Un cop cuit, ho posarem tot a un bol i reservem.
  9. Mesclem 50 g de farina amb una mica de sal i pebre en una bossa de plàstic amb auto-tancament. I introduïm el pollastre, tanquem i mesclem per impregnar bé el pollastre.
  10. Posarem en una cassola una cullerada de mantega i l'oli restant, i sofregirem el pollastre uns 10 minuts fins tenir-lo ben daurat. (2)
  11. El pollastre ha de tenir espai suficient per fregir-se, si omplim la cassola, es courà. Si cal el coem en 2 tandes.
  12. Un cop daurat i retirat tot el pollastre, aboquem el vi i deixem que bulli 5 minuts, o fins que es redueixi en una quarta part. (3)
  13. Ara, tornarem a introduir el pollastre, les verdures i els sucs de cocció a la cassola i abocarem el brou (no importa si no cobreix tot el pollastre). (4) 
  14. Tapem parcialment i mantenim a foc lent 50 minuts.
  15. Quan el pollastre estigui tendre, el traiem juntament amb les verdures amb una cullera col·labora i reservarem en un bol gran.
  16. Barrejarem 1 cullerada de farina i 1 de mantega fins a obtenir una pasta fina en un plat, i la incorporarem a la salsa. Deixarem coent a foc lent, sense deixar de remenar, 5 minuts, o fins que estigui brillant i una mica espessa.
  17. Per acabar, fregirem els xampinyons, que haurem netejat i tallat en 4 parts.
  18. Escalfem la mantega restant en una paella. Quan escumegi, els incorporem. Sofregim 2-3 minuts a foc viu, fins que estiguin daurats i tendres
  19. Salpebrem.
  20. Tornem a introduir el pollastre i les verdures a la cassola, remeneu amb cura, afegim els xampinyons i llest per servir.




 

dijous, 11 d’octubre de 2012

Gratinat de milfulls de patata i porro


Ja fa dies que tenia ganes de fer aquest plat.
Sempre se m'havien resistit els porros, no els posava enlloc. No se el perquè, perquè ni ben just en coneixia el gust, però ni tan sols se quan els vaig provar, i ara no paro. A les cremes, a les sopes, als fregits... en fi, que avui el gust es nota bastant, i com més porro trobem al conjunt, més bo es per mi! en fi, que aquest plat es molt senzill i ens serveix fins hi tot d'acompanyament amb una bona carn o peix... mira, menges verdura d'una manera ben diferent...


INGREDIENTS: per dues persones.
  • 400 gr de patata
  • 2 porros
  • 3 talls de pernil dolç
  • 1 dent d'all
  • 150 ml de nata líquida
  • oli
  • mantega
  • julivert, sal i pebre

 
PREPARACIÓ:

  1. Pelem les patates i les tallem ben fines. Si volem ens podem ajudar amb una mandolina.
  2. Tallem els porros, els netegem i els tallem a rodanxes, juntament amb l'all.
  3. En una paella amb un raig una mica d'oli, sofregim lleument el porro i els alls, a foc lent durant uns 5 minuts.
  4. Tallem el pernil dolç a trossets, i també li afegim, deixem coure un minut més tot plegat.
  5. Agafem una safata apta per al forn, i la untem amb la mantega. Després anem incorporant la patata, fent una capa, la salpebrem i tirem per sobre una mica del sofregit de porro, amb l'all i el pernil dolç. I així ho anem fent fins acabar tots els ingredients.
  6. Finalment, tirem per sobre la nata, i ho posem al forn. Ho deixem coure uns 30 minuts a 180ºC i llestos.
  7. Com a acompanyament o primer plat crec que ús encantarà!

 

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Galetes decorades de Tardor, un repte, i premis...

 
 
Benvinguda a la Tardor!
 
Bé, avui tenim un posssssttttt moltttttt llllaaaaarrrrg!!!!
Perquè? doncs perquè en faig 3 en un!!! si, si... avui això va de +Galetes decorades, de 2 premis que m'han concedit... i de la participació del repte del més de Memòries d'una cuinera, que aquest més anava de galetes!
Comencem i espero que us agradi!
 
En primer lloc, presentem la recepta...
 
Aquestes galetes, són una mica diferents de les que faig sempre... la massa de fet es la mateixa, però la forma de decorar-les no...
Investigant, investigant... i aprenent com sempre del bloc Mensaje en una Galleta, doncs les he fetes diferents.
Per un cantó tenim les fulles...
 
 
A la mama les galetes de mantega i vainilla li encanten, però si són molt dolces (que es el que passa si les decorem...) doncs, ja no en menja tantes... i tenint en compte que ja venen festivitats carregades de sucre, amb panellets, polvorons, Torrons... em de mantenir la línia!
 
En fi, que vaig pensar en fer alguna cosa per començar la tardor, que ja sabeu que m'encanta! però sense fer-ho molt ensucrat... i vaig trobar la solució! enlloc de decorar la galeta, decoro la massa abans de coure-la... i dit i fet!
 


Vaig elaborar la massa amb la recepta tradicional, i la vaig dividir en 4 parts.
Cadascuna la vaig tenyir d'un color de tardor (utilitzant colorant en pasta de la marca wilton, es el que tenia....)

Després vaig tornar a mesclar la massa... sense mesclar molt... no volia unificar colors, simplement unir els trossos per poder-la allisar, i tallar amb forma de fulla.

Així doncs, després de mesclar les boles, les aplano amb el corró, poso a la nevera per refredar i tallar bé, i al pas d'unes 2 hores, tallem amb uns talladors molt monos que he comprat, i a posar al forn...
 
 I aquí es on hi ha l'altra diferencia en el procés... la veritat, es que com que jo ho he seguit al peu de la lletra d'aquest bloc Mensaje en una galleta, si cliqueu a sobre anem a l'enllaç on explica com fer-ho.
 
Però a trets generals us ho explico jo...
Consisteix en fer un doble enfornat de la galeta; enlloc de coure 12 minuts a 180º com sempre, ara coem 7 minuts a 180º, retirem 5 minuts fora, apaguem el forn, i tornem a deixar a l'interior 20 minuts més, però tenint-lo apagat...
Per què? perquè la massa mantingui el color que té ara actualment en cru... sinó, amb la cocció, el tenyit es tornaria més opac, i uniforme... i no tindríem aquestes tonalitats tant boniques...


Per últim, cal dir que les línies de la fulla, les vaig fer amb un ganivet, abans de posar-les al forn... imaginació al poder!




Anem a buscar bolets ???



 Xulo el cistell eh!!!! sabeu com el vaig fer? ho volia deixar pel final, però no resisteixo més... tant el cistell com l'arbre, són uns pantalons de l'home... que ara ja no existeixen... je, je... fent neteja d'armari... vaig pensar! mmmm! aquest em serviràn... i mira, no han quedat malalment no?
Va continuem... anem a buscar bolets...

Es nota que tinc petitons no? no hem vaig poder resistir... Vaig tenir que fer-los una finestra i una porteta... és que tot ho veig amb la vessant infantil... no ho se... aquell dia crec que vam veure els barrufets!


Però va, torno a la realitat... els bolets...
Doncs, bé, els bolets, tenen la mateixa massa de sempre, cuita com sempre... però per primera vegada en mi, ho he decorat amb fondant, enlloc de glassa real.

Si! són les meves primeres galetes decorades en fondant, i mira, ho he trobat molt divertit! És com si juguessis a plastilina en el fons...
Jo tenia una barra de fondant de 1kg, de color blanc, i m'hen queda molta, no se n'utilitza massa, ja que la capa es molt fina...


Com es fa? bé, com que era la meva primera vegada, com comprendreu no he fet pas un tutorial, però a trets generals el que he fet, es anar tenyint el fondant amb els colorant, per obtenir el color que jo vull (amb poca quantitat ni ha prou... l'agafem amb un escuradents, i l'apliquem sobre la bola blanca de fondant que volguem tenyir.)

L'amassem, fins que el color s'unifiqui en tota la bola, i després posem sucre de llustre a tota la superfície de treball per tal que no se'ns enganxi i l'estirem amb el corró... el tallem amb els mateixos talladors de les galetes, o amb l'ajuda d'un ganivet o eines especials per fondant, de la manera que nosaltres volguem...

Jo em vaig inspirar per fer el bolet, en un llibre de la Marcela Capó, tot hi que l'he "tunejat" donan-li el meu toc personal...

I per enganxar el fondant a la galeta, jo mullo un pinzell en llet condensada, pinto la galeta com si fos cola, i poso a sobre el fondant... deixem unes 12h, i ja podem menjar... així ja s'haurà endurit i enganxat bé.

Per cert, i per últim, cal mencionar que els puntets blancs del bolet, i les herbes, són pintats a mà... utilitzant el mateix colorant comestible en gel, diluit amb aigua si cal, un pinzell molt fi, i molta imaginació!






 El repte...
 

I bé, un dels segons temes dels que tenia que parlar, doncs és aquest... el repte que ens proposa aquest més Memòries d'una cuinera, són galetes... i jo, per canviar una mica, aquest cop no serè impuntual, i ja participo en el repte amb aquestes...




Anem a recollir premis ?
 
Ja fa molts dies que hauria d'haver escrit aquest post, però és que he tingut una pluja inesperada de premis que m'ha fet molta il·lu! i entre, que començava el Pol a l'escol·la bressol, que jo m'he posat malalta (un virus gàstric, d'aquests que tant i com venen marxen de cop...), etc, etc, i etc... doncs, mira, una mica tard, però aquí ho teniu.

En primer lloc, la Montse d'Entre Núvols de Cotó, (si encara no heu vist el seu bloc, feu-ho!, a més de gastronomia, trobareu moltes activitats més, com escarbar segells...  què és un dels últims post que ha publica't molt interessant, entre d'altres...), m'ha premiat amb el premi Dardos, amb el qual es premia la creativitat i la originalitat al escriure, així com altres valors personals, culturals, ètics...
La imatge que el representa és la que veieu a continuació: una màquina d'escriure de la que surten lletres cal·ligràfiques.

 

Les normes del premi són tres:
  1. Incloure la imatge del premi Dardos al teu blog.
  2. Mencionar i fer un link al blog que t'ha premiat.
  3. Escollir 15 blogs o webs mereixedors del premi, és a dir, 15 que ens agradin.

Aquí va la meva llista de blogs mereixedors del premi Dardos:

1. BlauKitchen
2. La Receta de la Felicidad
3. Experimentos con azucar
4. Personalizacion de blogs
5. Rústica
6. Dulces bocados
7. La cuina violeta
8. Boca de Fresa
9. Fresa y Pimienta
10. Mensaje en una galleta
11. Chez Silvia
12. El taller de cuina
13. Sweet & Sour
14. Hadas y Grumetes
15. Juego de Sabores



I la Cinta de Trossets de Cuina, la Berta de Berta's Kitchen i l'Agripina de Cuina de poble, m'han atorgat el premi Liebster Award, un premi per a blocaires que tenen menys de 100 seguidors, per tal de donar-los a conèixer. La veritat es que aquest porta una mica de feina, però ens ajuda a coneixens molt més! I també m'ha fet molta il·lusió.

El premi implica:

- explicar 11 coses sobre mi.
- respondre les 11 preguntes que em fan tant la Cinta com l'Agripina i com la Berta.
- triar 11 blogs que responguin les preguntes.
- seguir la persona que t'ha nominat.
- visitar tres blogs que també han estat nominats juntament amb tu.

Així doncs, comencem explicant les 11 coses sobre mi:
  1. Sóc infermera i m'encanta la meva feina.
  2. Tinc dos nens preciosos! L'Arnau de 4 anys i el Pol de 11 mesets...
  3. M'encanta la xocolata, les mores, les figues, i ¨les cireres.
  4. Tinc el pèl, ni llis ni arrissat! i quan plou, ja no té una forma definida!
  5. Dormo sempre tapada! fins hi tot a l'estiu! (bé, quan no fa una calor extrema!) m'encanta!
  6. Els diumenges, fent un menjar amb la familia, la sobretaula llarga, no tenir pressa... m'encanta i ho necessito!
  7. Des de que he inicia't el bloc, estic aficionada al disseny, la fotografia...
  8. El meu gelat preferit es el Magnum Almendrado o el twister, gairebé no en provo cap més!
  9. La meva sèrie preferida? la Riera! des de llavors, encara m'agrada més la cuina...
  10. M'encanten els detalls... al fer regals, al presentar una cosa, al acabar un treball, suposo que sóc molt perfecionista, serà culpa del meu zodíac: Verge?
  11. Sentir els meus fills cridant-me MAMA, i veure'ls dormir juntets a l'habitació amb aquella pau que donen, em torna boja de felicitat!
Les respostes a les 11 preguntes que m'han fet:

- Com et definiries?
No se mai que dir, però suposo que com una persona amant de la seva familia, tranquila, senzilla, romàntica i detallista...

- Quin és el teu plat preferit?
Ni ha molts... però els canelons de Sant Esteve de l'àvia, que no faltin!

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?
M'encanta que em sorprenguin amb menjars nous... quan vaig de restaurant sempre trio coses que habitualment no menjo a casa... però m'encanta cuinar i provar receptes noves...

- Quines són les teves postres preferides?
últimament... platan banyat de xocolata fondant! no pararia!

- Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?
Els ous! els necessito per tot!

- Quin és el millor viatge que has fet mai?
Viena... de Lluna de Mel, allí vaig probar l'autèntica Sàcher!

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?
Al Fortí de la Reina... a Tarragona, a la vora del mar... llàstima que ja no hi ès...

- T'agrada més la carn o el peix?
Carn 99% i peix 1%

- Quin és el teu formatge preferit?
El de Cabra... tot i que també utilitzo molt ultimament la motzzarella fresca

- Xocolata negra o amb llet?
La negra... per tot!

- Quin és el pitjor plat què has provat mai?
El pitjor? doncs no ho se, el que si que no tornaré a probar mai, per molt bones que siguin són les manetes de porc. Exxxxxx!

Els blogs que es mereixen rebre aquest premi són:

 
 
Estoy enlazando esta receta de galletas otoñales a

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Risotto de xampinyons

Ai, quines ganes que tinc d'anar a buscar bolets! fa tant i tant de temps que no hi vaig. Recordo abans, quan no tenia tantes obligacions, quan no tenia petitons, quan estava a casa, i em feia el menjar la mama... que amb els meus germans i pare, molts cops, al cap de setmana, anàvem a fer una petita excursió al bosc.

Ben equipats, mentre la mare preparava la carn que couríem després a la brasa, nosaltres amb el cistell, els ganivets, i tots ben tapats, anàvem a buscar bolets! rovellons, pocs, pebrassos; deu ni do! i negrets; moltissims! i ja de pas alguna mucosa... i algun més del que ja no recordo el nom!
 
Ara quan en menjo, es perquè hi ha anat el papa i me n'ha dut, o perquè ho fa el sogre, però aquest any, que l'Arnau ja es tot un homenet, i que el Pol penjat a l'esquena ja pot fer excursions... doncs aquest any tinc ganes d'anar-hi jo a buscar bolets! olorar el bosc, la terra mullada si ha plogut i menjar carn a la brasa després per recordar vells temps!
 
Però avui el risotto, no serà pas d'un conjunt de bolets, avui serà de xampinyons, i no us el perdeu, perquè està per llepar-se'n els dits!
 
 
INGREDIENTS: per 2-3 persones.
 
  • 1 ceba
  • 2 dents d'all
  • 1/2 got vi negre
  • 300 gr arròs
  • 900 ml de caldo de pollastre
  • parmesà al gust
  • 400gr de xampinyons o més
 
PREPARACIÓ:
 
  1. Posem a bullir en un cassó el caldo de pollastre.
  2. Entre tant, netegem i tallem a trossos molt petits, la ceba, l'all, i els xampinyons. Jo he utilitzat el ratllador, i ho he ratllat tot, per fer-ho molt petit.
  3. En una paella, posem oli, i sofregim l'all i la ceba, fins que agafin color
  4. Seguidament afegim els xampinyons, i deixarem coure fins que no en quedi aigua.
  5. Prosseguim, abocant el vi, i deixem coent a foc viu fins reduir-lo.
  6. Ara afegim l'arròs, i el remenem i sofregim un minut amb tot plegat.
  7. I seguidament anirem tirant el caldo lentament... quan l'arròs absorbeixi el que hem tirat, en tornem a tirar més, i sempre sense deixar de remenar. Durarà uns 15 minuts, més o menys.
  8. Afegim el formatge parmesà, remenem i llestos! Bon profit!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...